El dilluns, el temps millora lleugerament i afluixa el vent, sortosament. El perill d’allaus, però, és elevat (3) i el pronòstic pel dimarts augmenta (4). Davant aquest panorama, el matí de dimarts obrim els mapes i escollim cims propers i segurs davant el perill d’allaus. Construim els tracks manualment i els carreguem al gps. Ens decidim pel Blafjellet Sáttovárri.
Agafem el cotxe i anem, per la carretera local FV294 en direcció nord fins al poble d’Andersdal i posteriorment al veïnat de Hjellnes. Deixem el cotxe al costat de la carretera. Comencem des de la mateixa carretera però en sentit contrari uns dos-cents metres. Prenem una pista a l’esquerra que passa per una casa però que de seguida s’endinsa pel mig del bosc. Seguint la mateixa tònica, continuem amunt fins que deixem enrere el bosc (350m) i entrem en una zona d’amples lloms que de forma plàcida ens anirà acostant al cim. El temps variable ens regala estones de tot, alguna ullada de sol i vistes sobre els fiords. El cim és un plató immens i la baixada, que fem pel mateix itinerari de pujada, és molt suau. Neu pols ventada els dos-cents metres finals amb alguna placa de gel amagada. El bosc, una delícia!
Arribem al cotxe molt d’hora i tornem a la casa per dinar. Després de dinar i per aprofitar al màxim el viatge, cinc de nosaltres decidim anar a fer un altre cim proper a la casa i modest en quant a desnivell, el Reingjerds-haugen.